Portades i dedicatòries
Click here to edit. BROLLADES AL MAR editat l'any 1999
dedicatòria :
Al nostre fill, l'Oriol que abans de néixer ja va quedar tip d'escoltar aquestes cançons. Haz clic aquí para modificar. ...LA VALL DEL TEMPS editat l'any 2005
Un aquest disc en Quim mostra la seva vessant més autèntica; la del trobador que sol, amb sa guitarra, canta a la terra i a la gent: la d'abans, la d'ara i la de demà. Haz clic aquí para modificar. editat l'any 2010
dedicatòria :
He enregistrat aquestes havaneres a la guitarra intentant recordar i reviure l'especial manera i esperit de ser cantades a les tavernes de Palafrugell i Can Batlle de Calella de Palafrugell... Records i salut per a tots, sigueu vius o morts. Click here to edit. editat l'any 1997
Mostra de les composicions d'aquest autor, profundament arrelat a la mar i a la terra.
Editat el 2016
|
Click here to edit. CANTAdORS editat l'any 2003
dedicatòria :
A tota la gent de bona voluntat, que amb la seva lluita diària fa que encara puguem creure en les utopies. Haz clic aquí para modificar. ESTAT NATURAL editat l'any 2008
dedicatòria :
Dedico aquest treball a la meva mare, Anna Bachs i Morell, gran lluitadora dels drets de la dona treballadora. Rendeixo el meu humil homenatge als poetes catalans que han estat concebidors de les lletres que componen aquest disc. Els catalans d'ara i els venidors no hem d'oblidar mai que el seu llegat és un regal que ens ajudarà a mantenir la consciència de la vàlua de la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra natura i la nostra pàtria. I, aprofitant aquesta avinentesa, un record a Lluís Mª Xirinacs. Click here to edit. editat l'any 2010
dedicatòria :
A la meva dona, Rosa d'Osor, mare dels meus fills, suport de les meves inquetuds, cantant de les meves cançons, transcriptora dels meus escrits i companya de les meves nits. Llibre autobiogràfic que recull les meves vivències a Calella de Palafrugell descobrint l'esperit de l'havanera. Click here to edit. editat l'any 2001
Aquí no s'interpreta cançó de taverna... aquí es viu la tradició. En aquest conte, en Quim Xena combina les referències d’un conegut bruixot del primer terç del segle XVII del veïnat de les Encies, a la Garrotxa, amb trets que ens recorden la revolució francesa; com hauria pogut combinar qualsevol altre heroi i qualsevol altre fet revolucionari de qualsevol temps i part del món. El seu objectiu ens el diu ben clar a la pàgina 34 del llibre “Així nostre amic bruixot és exemple sublim de filosofia; d’aquella que tant ens manca avui dia, que encara ens amanyaga l’esperverot”. L’esperverot de l’antic tirà absolutista continua amb els nous maniobradors de la societat; constantment sotmesa i constantment esperançada que arribin nous bruixots. Aquella gent sàvia i honesta que ens sap obrir els ulls al llarg de la història de la humanitat |
Editat l'any 2016
Quan era petita, els meus pares (que es van adonar que tenia alguna aptitud musical) em van dur a aprendre a tocar la guitarra amb l’únic músic que, en aquell moment dels anys 70, vivia al meu poble: en Jonet Cuminal, músic d’Osor autodidacta que, mentre em tocava melodies antigues, que jo havia d’aprendre d’oïda car ni ell ni jo no sabíem solfeig, em parlava de com, de jove, tocava la guitarra i l’acordió per les festes i aplecs dels voltants i com la gent d’Osor passava les vetlles cantant a la taberna de Cala Màlia.
I jo, quan tenia 7 ó 8 anys, ja m’enyorava d’una època que no havia viscut.
Segurament tampoc no hauria descobert tan aviat com m’agrada cantar, ni jo ni altres noies d’Osor (que ara hi tornem!) , si no hagués estat pel bon Mn. Pere Devesa que ens va fer viure una de les millors maneres de viure la infantesa en un poble petit.
Quan vaig ser adolescent, se’m va acudir retornar les Caramelles al poble, recordant com les havia recuperat el mossèn, i anys abans, com les cantava el Coro d’homes d’Osor que dirigia el gran mestre Ramon Bosch. I, segurament, tampoc no m’hauria acabat de decidir si no fos que li vaig comentar a la meva àvia Felipa que tenia ganes de fer cantar els nens i nenes del poble “algun dia” i em va contestar que si no m’hi afanyava segurament ella ja no ho podria escoltar.
En aquella mateixa època, d’institut, no trobava millor manera de descansar de les hores d’estudi, que ballant sardanes i escoltant els antics Pescadors de l’Escala. Encara ara recordo la cara que va posar la meva amiga Maria quan va saber quina música m’agradava als 16 anys!
Abans de conèixer en Quim, i també després, la música popular catalana ha estat present en el meu entorn d’una manera espontània que, diria, no és gaire habitual per la gent de la nostra cultura. I, menys encara, el bon costum de cantar a taula que, no fa gaire, just ha recuperat la meva família. I aquí m’aturo per expressar l’emoció que sento sempre que canto amb la meva cosina Rosa i en Marce, amb tots els records que se’ns fan presents mentre cantem...
Bé! Quan vaig conèixer en Quim Xena, el meu marit, em vaig apuntar de seguida a la seva vida dedicada a la nostra llengua i a la nostra música popular; ja que en aquell moment de l’any 1996, ell estava dedicat a estudiar els nostres poetes, emocionat per dotar les seves lletres de la millor música i ritmes que ell fos capaç de “trobar”. I ja han passat 20 anys des de que vaig començar a cantar al seu costat.
Gravar aquest disc és, per a mi, un deure personal; per molts motius que no sabria ordenar.
Al meu marit, en Quim Xena
I jo, quan tenia 7 ó 8 anys, ja m’enyorava d’una època que no havia viscut.
Segurament tampoc no hauria descobert tan aviat com m’agrada cantar, ni jo ni altres noies d’Osor (que ara hi tornem!) , si no hagués estat pel bon Mn. Pere Devesa que ens va fer viure una de les millors maneres de viure la infantesa en un poble petit.
Quan vaig ser adolescent, se’m va acudir retornar les Caramelles al poble, recordant com les havia recuperat el mossèn, i anys abans, com les cantava el Coro d’homes d’Osor que dirigia el gran mestre Ramon Bosch. I, segurament, tampoc no m’hauria acabat de decidir si no fos que li vaig comentar a la meva àvia Felipa que tenia ganes de fer cantar els nens i nenes del poble “algun dia” i em va contestar que si no m’hi afanyava segurament ella ja no ho podria escoltar.
En aquella mateixa època, d’institut, no trobava millor manera de descansar de les hores d’estudi, que ballant sardanes i escoltant els antics Pescadors de l’Escala. Encara ara recordo la cara que va posar la meva amiga Maria quan va saber quina música m’agradava als 16 anys!
Abans de conèixer en Quim, i també després, la música popular catalana ha estat present en el meu entorn d’una manera espontània que, diria, no és gaire habitual per la gent de la nostra cultura. I, menys encara, el bon costum de cantar a taula que, no fa gaire, just ha recuperat la meva família. I aquí m’aturo per expressar l’emoció que sento sempre que canto amb la meva cosina Rosa i en Marce, amb tots els records que se’ns fan presents mentre cantem...
Bé! Quan vaig conèixer en Quim Xena, el meu marit, em vaig apuntar de seguida a la seva vida dedicada a la nostra llengua i a la nostra música popular; ja que en aquell moment de l’any 1996, ell estava dedicat a estudiar els nostres poetes, emocionat per dotar les seves lletres de la millor música i ritmes que ell fos capaç de “trobar”. I ja han passat 20 anys des de que vaig començar a cantar al seu costat.
Gravar aquest disc és, per a mi, un deure personal; per molts motius que no sabria ordenar.
Al meu marit, en Quim Xena
